SERVEIS

La parella és una vinculació afectiva que es construeix amb esforç i motivació per anar-se adaptant als requeriments de cada etapa vital. Al ser dinàmica i en evolució té crisis intrínseques que són naturals i necessàries per a progressar i ser funcional.

Es pot deixar de ser funcional per molts motius però la sensació que acompanya i ens alerta de que no funciona és la irritabilitat, ràbia, indiferència o decepció envers la parella.

Van néixer volguts o no en un moment històric, en una cultura, en un entorn social determinat, en una família amb cognoms propis i en una posició.

Vam créixer en un estil parental, sent fill/a gran, mitjà petit o únic, amb una situació econòmica, amb un nivell formatiu, amb una herència de salut, amb o sense família extensa, en un entorn segur o no, sentint-nos pertinents o exclosos, tenint experiències confirmadores o invalidants,...

Obro aquest apartat exclusiu per a joves per el volum de peticions de teràpia i perquè us vull dedicar un apartat i unes paraules.

Sentiu a dir que no hi ha futur amb vosaltres, que ho heu tingut tot, que no sabeu valorar, que sou uns “vagos”, irrespectuosos o que sou la generació perduda.

En l’únic que tenen raó aquestes veus és en que us hem abandonat, us hem deixat sols a les cases sense acompanyament, us hem vomitat totes les nostres expectatives, no us hem ensenyat límits ni normes, us hem parlat molt d’emocions però no us hem permès viure’n o transitar cap, us hem sermonejat i apel·lat a la raó sense fi quan només volíeu sentir-vos acompanyats, escoltats i sense discursos.

No tot són diagnòstics, malestar, patologia o símptomes. Sí, aquests tenen la funció d’alerta per ser conscients que hem de modificar quelcom però també són una oportunitat per avançar.

Necessitem instrospecció, calma i contemplació. Els moments de quietud permeten reajustar i decidir en coherència a nosaltres mateixos, en benefici propi.

Ser mare o pare en la societat hedonista, líquida i postmoderna de l’actualitat és tot un desafiament.

Estem en un moment històric en que hi ha sobreinformació de criança que combinada amb la compensació (per la nostre història com a fills), ideals/valors (que volem transmetre) i situació vital pròpia (feina, disponibilitat de temps, sobrecàrrega) acaba resultant una educació caòtica i incoherent; tot el contrari del que us heu proposat.

El temps no cura ni fa desaparèixer les conductes desadaptatives dels fills, tot al contrari com hauràs experimentat es fan més difícils a mesura que creixen i les dificultats i problemes es cronifiquen.

La forma de relacionar-nos amb els altres té una part inconscient determinada, entre d’altres, per com ens han estimat o ens han fet saber que ens estimaven, per com ens han cuidat, posat límits, normes, estimulat, ensenyat a resoldre conflictes, permès ser autònoms, etc. Tenim uns patrons interns que operen dels quals tenim poca consciència.